Primers passos per curar l’esquerranisme

La igualtat no existeix a la natura.

Henry de Lesquen

Hem dit que l’esquerra és una malaltia mental i en tot cas la realitat ens avala [1, 2]. La majoria de catalans ho comencen a veure per si mateixos, excepte que continuen aferrats al que anomenen la “vertadera esquerra” (social-comunista), mentre diuen que l’actual esquerra feminista sodomita multicultural “woke”, seria una escombraria falsa d’esquerres. Malauradament, els catalans encara normals no entenen que és l’esquerranisme de fase 1 (liberalisme) i 2 (social-comunisme) els que porten cap a la malaltia mental. Sigui com sigui, cal “desesquerranitzar” les ments i reduir la legitimitat social i política de l’esquerra en tot el seu conjunt que ens enverina.

Per fer-ho, s’ha de començar deixant de pensar com algú d’esquerres. Farem una sèrie d’articles per desesquerranitzar els catalans. Cal dir que és millor això que estar desesquerranitzats per la dura realitat com violacions multiculturals, atemptats islamistes, una recessió econòmica o una confiscació social-comunista.

1. Nou no vol dir millor

A l’esquerra, una església conciliar modernista, típic de l’esperit Vaticà II situada a Viladecans. A la dreta una església estil neogòtic de Barcelona. Òbviament, una persona normal preferirà la de la dreta.

El mite del progrés, del nou, de l’evolució, del modern… ha d’acabar. Les expressions “això és un comportament de l’edat mitjana”, “això és una llei patriarcal” o “els catalans som més moderns que els altres” i moltes frases d’aquest tipus mostren realment un menyspreu dels esquerranistes cap als avantpassats. Malauradament, veiem com molts nacionalistes i identitaris cauen en el mateix parany, sobretot defensant els Drets Humans (els 10 manaments en versió esquerranista), la laïcitat o la llibertat en la indumentària i el sexe. NO, no tot el que és nou i modern és sinònim de millor… i menys encara de superior. Només cal veure la qualitat de la música, de les arts (contemporànis!), de les pel·lícules, de l’arquitectura i comparar amb el que van fer els cristians a l’edat mitjana amb menys mitjans tècnics, i fins i tot els romans anteriorment. Ni parlem del nivell de valors morals. Els valors de l’esquerra consisteixen en deixar-se penetrar pel darrere, estem ben lluny de la salvació de l’ànima dels cristians.

2. La bellesa és objetivament superior a la lletjor

Com hem dit, per a l’esquerra, qualsevol cosa moderna és benvinguda, sobretot si recolza la seva ideologia com la pintura que veiem a l’esquerra. En canvi, qualsevol referència a la identitat, història o valors religioses és demonitzada com allò que representa la pintura de la dreta.

Sigui antic o modern, el que ha de determinar la preferència en les idees, l’art, la música, la moda, qualsevol obra o fins i tot l’aparença física i el cos és la bellesa. Vaja, avui preferir la bellesa a la lletjor ja és una heretgia però sempre ha estat així, sobretot en la nostra civilització grecollatina, és la recerca de la bellesa la que ha prevalgut. I fins i tot, la bellesa de les idees en allò que apel·la al pensament i a la reflexió, d’aquí la superioritat i l’hegemonia del Cristianisme. Només cal anar a qualsevol museu d’arts antics (edat romana, cristiana, medieval… fins al modernisme/noucentisme, després no val la pena…) i comparar amb els museus d’arts moderns i contemporanis, que voregen la broma, fins i tot l’insult a la intel·ligència. I no parlem de l’art degenerat (LGTBI, feminista…) que és objectivament lleig per no dir porno-satànic.

3. Admetre que no tot s’hi val

L’esquerra intentarà equiparar les dues fotos, però un català arrelat preferirà la foto de la dreta. No es tracta de mofar-se dels altres ni sentir-se superiors per ser-ho. Es tracta de valorar el que van fer els nostres avantpassats i que ens van deixar en herència com a patrimoni.

Aquí de nou tampoc serem políticament correctes. Afirmem que la civilització occidental, cristiana i grecoromana és superior a tot el que ha existit a la Terra. Ens referim a tots els nostres monuments que formen el nostre patrimoni i que el món sencer ve a visitar cada any. Afirmem, doncs, que el nostre art, gastronomia, estil de vida, religió, valors, etc. són superiors al que poden oferir Orient Mitjà o Àfrica, per citar alguns exemples. A no ser que vosté sigui d’esquerres que prefereixi visitar les barraques africanes als palaus europeus.

4. Confiar en les aparences

Les fotos parlen per si mateixes. El nostre drama és que els nostres polítics (ERC, CUP, Comuns) s’assemblen als individus de la foto de l’esquerra. I així anem, acceptant que perroflautes ens tractin de masclistes i donin educació sexual als nostres fills.

He de reconèixer que quan era d’esquerres vaig cometre aquest error però cal dir que “l’habit si fa el monjo”. Com dèiem a l’article “la masculinitat és de dretes“, l’aparença importa i molt. L’expressió “mens sana in corpore sano” és un principi fonamental de la nostra civilització. No, no trobaràs feina si et vesteixes de perroflauta (excepte si ets de la CUP o dels Comuns). No rebràs una porra d’un policia enfadat si ets presentable i no estàs vestit com un txàrmil o un MENA. No és discriminació, ni racisme. És fruit d’un procés de civilització que és insuportable per a les ànimes d’esquerres retorçades.

5. Trencar el mite de la igualtat

La foto a l’esquerra és la normalitat a la Catalunya feminista-sodomita i la gent s’estranya de la caiguda demogràfica. En canvi, els mateixos catalans anomenen integristes la família de la foto de la dreta quan ha de ser la nova normalitat catalana ja.

La natura és profundament desigual i la veiem a tot arreu. No totes les plantes i els arbres són iguals, no tots els animals, i tampoc tots els gossos. Doncs els homes tampocs són iguals, ni les dones, ni les races… Hi ha gent intel·ligent i gent estúpida, bonica i lletja, alguns molt competents i d’altres menys. Per exemple, està de moda segons el totalitarisme igualitari d’esquerres fer creure a la gent lletja grassa que són iguals a les primes precioses. Això és fals, i si per desgràcia s’ho creguessin, la realitat els posarà una bufetada a la cara. Dir-li a les persones grasses que són grasses és l’única manera d’ajudar-los a perdre pes. Podríem mirar les estadístiques si una parella LGTBI té més fills que una parella catòlica.

6. Els gustos són discutibles

Sincerament, un adult com el de la foto a l’esquerra hauria de deixar de veure animes, fins i tot deixar els videojocs. A la dreta veiem joves cristians francesos aixecant una creu fent una gran feina per a la seva comunitat.

Si tens un gust de merda, mai és tard per canviar-lo. Això és vàlid sobretot per a l’oci i el temps lliure. Si ets un home de més de 18 anys, no és acceptable que perdis el temps jugant a videojocs, llegir cómics i veient anime. El porno ni parlar-ne, és un verí judeomasònic. Ocupa’t amb la bona música, la lectura de qualitat, l’esport, l’escriptura, la fusteria, la soldadura, la cuina… En definitiva, torna a ser català, arrelat i masculí. I vosaltres, dones, deixeu el feminisme, el ioga, el crop-top, els leggings i tota la merda de la música llatina i poseu-vos amb la costura, els vestits, la cuina i l’art català.

L’esquerranisme es basa en la filosofia de la Il·lustració, que ens convida a esborrar el passat. Molt sovint, això consisteix a substituir la Bellesa per la Merda. Per posar-hi remei, fem generalitats, fem amalgames, fem jerarquies. Es tracta de reconstruir el nostre cervell desconstruït per aquesta esquerra. Déu vomita els tèbis.

No tinguis por, que jo sóc amb tu. No et neguitegis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa. Tots els qui estan furiosos contra tu quedaran confosos i avergonyits. Els teus adversaris seran com no res i es perdran.

Isaïes 41, 10-11