Sobre l’autor

Sóc un home catòlic nascut a Port-au-Prince, Haití, l’any de gràcia 1984 dC. Visc a Catalunya des de l’any 2001 i sempre m’han interessat la història, la política i la religió. Parlo francès, castellà, una mica de català i anglès.

Tot i que treballo en el sector industrial, sempre m’ha interessat des de lluny l’actualitat política, sobretot a França. Tot i que sempre he estat d’esquerres, fets com el referèndum sobre la constitució europea del 2005, la crisi financera del 2008 i els successius atacs islàmics a Europa des del 2012 m’han portat a qüestionar el sistema polític i l’anomenada societat progressista. i drets humans. Vaig arribar a freqüentar la “nova opinió pública” francesa nascuda a internet on vaig adquirir informació i coneixements que l’europeu mitjà ignora. Aquest procés m’ha portat tant cap a una justícia com una recristianització. Gran part de la meva cultura vé d’aquesta nova opinió francesa nascuda a internet (blocs, xarxes socials, youtube…)

Aquest procés de re-arrelament és minoritari, però present a tot Occident, en particular entre els joves i els mil·lenaris, especialment als EUA (a la dreta), França i Espanya. Però a Catalunya, malgrat un vent favorable cap a la tradició i el conservadorisme, el poble es manté inert perquè navega amb un mal programari que és l’independentisme i les ideologies de l’esquerra liberal-comunista. Tant d’esforç es posa en una República que no seria Catalunya sinó socialista, feminista i multicultural.

Així que en aquest blog intento aportar una visió diferent de l’actualitat gràcies a un pensament més tradicional i contrarevolucionari. Al contrari de certs sectors de la dreta o de l’extrema dreta que només veuen els problemes externs, els contrarevolucionaris van a l’arrel del mal que és la Revolució. A nivell polític, l’esquerra és el braç armat d’aquesta Revolució contra l’ordre natural, el feminisme és l’arma atòmica que fragmenta l’antropologia natural de l’ésser humà i el modernisme del Vaticà II el bloqueig de la solució que ha d’arribar pel Cel.

En la meva modesta posició, intento aportar a Catalunya opinions diferents de la propaganda progressista amb la intenció d’ajudar una mica a discernir d’on provenen els mals que redueixen la població i la cultura catalana.

Déu, Familia, Pàtria
“Els deures majors de l’home són, primer els que l’obliguen cap a Déu, després els que uneixen la seva consciència amb els seus pares i la seva pàtria. Així, la religió adora Déu , així la pietat ha d’adorar els pares i la pàtria ’’

Sant Tomàs d’Aquino, Summa theologica