El matrimoni és una barca que porta dues persones per un mar tempestuós; si un dels dos fa algun moviment brusc, la barca s’enfonsa.
Leon Tolstoi
Són necessaris els homes catalans? Sempre ens han educat als homes des de petits que havíem de ser bons amb les dones, protegir-les i satisfer les seves necessitats. Si durant segles va ser la norma en la civilització occidental avui en dia, gairebé es pot dir que no val la pena per un home fer cap esforç a favor de la dona. A més, les mateixes dones no necessiten realment els homes, potser només cert tipus d’home, que és l’ideal ric, atractiu i seductor. Amb el feminisme, l’alliberament sexual, la televisió, les series, Internet, les xarxes socials i les aplicacions de lligar, les dones rebutgen el 80% dels homes. Les dones s’han tornat molt exigents i alhora molt superficials, sense oferir res a canvi. Certament moltes es cuiden, gasten molt en roba i maquillatge, però en qüestions d’educació, humilitat, feminitat i personalitat e tenen molt poca o gens. Només busquen a cert prototip d’homes que veuen a la TV, sèries i revistes; o sigui, l’estereotip del ric, guapo, alt i que els faci riure.
Amb la narrativa feminista, la pornocratització, Internet, les xarxes socials i les cites, les dones estan al capdavant de la societat en totes les relacions sentimentals. Llavors si d’una banda, hi ha una tendència a valorar i a donar poder a la dona, hi ha una altra contrària que tendeix a menysprear l’home, quan no és un potencial maltractador o violador. En l’univers de la manosfera, solen dir que hi ha menys del 20% d’homes que podrien satisfer aquestes altes exigències. Llavors el 80% dels homes té força dificultats a l’hora de lligar, tenir parella i formar una família. Arran d’aquest desequilibri, estan creixent un nombre de solters forçats que s’agrupen en comunitats. Per exemple existeixen els INCELs (involutary celibacy) i els TFL (true forced loneliness) que són homes tímids o introvertits amb poc o nul èxit amb les dones. Això provoca que molts homes siguin solters per llarga durada. Els sobretot joves, de vegades tímids i amb pocs recursos i moltes vegades tenen molt lluny arribar als 20% d’homes que els agraden a les dones. Molts joves catalans llavors són INCELS i de tant en tant aconsegueixen alguna relació esporàdica però cap relació a mig o llarg termini. Només amb experiència i treball tindran recursos materials suficients per atraure dones i potser tenir l’oportunitat de tenir parella, però el que els solters no s’adonen és que no val la pena. Dels homes que tenen més experiència i relacions estables amb dones, en parella, separats o divorciats comencen a veure que els riscos en comprometre-se en relacions estables. Porta cap al creixement d’homes que decideixen no casar-se i fins i tot no tenir parella formal. Els més radicals són els MGTOW, homes seguint el seu propi camí, allunyats d’aquesta educació d’homes protectors i proveïdors amb les dones. Són homes que davant de la situació actual de les societats occidentals en general, han decidit no tenir parella i sobretot no casar-se. Saben que les lleis i la societat estan en contra seu. També saben que no val la pena la confrontació i decideixen fer la seva vida sense dependre de la dona.
Fent recompte quants dissidents hi ha a Catalunya, és a dir homes solters que estan fora del procès de les relacions? És difícil quantificar ja que és un fenomen ignorat per la gent però està més present del que es pensa. Però ja que MGTOW no és una ideologia, ni un moviment, ni una filosofia sinó un estil de vida, doncs hi ha molts homes a Catalunya que ho són fins i tot sense saber-ho. Molts ja estan en el nivell de conscientització sobre la nostra època feminista, alguns es limiten a tenir relació de parella però de forma temporal sense compromis legal, i altres pocs no volen cap tipus de relaciones, només sexe casual potser. Després caldria mirar una quantitat indeterminada de solters voluntaris o forçats, sobretot joves menors de 30 anys amb pocs recursos i majors de 60-70 anys amb poques oportunitats de tenir parella.
Entre MGTOW, INCELS, divorciats i altres, fàcilment un 10% d’homes catalans estarien fora del mercat de les relacions de parella de forma seriosa. Qualsevol pot comprovar per si mateix mirant al seu voltant quants homes que tenen parella per a una relació casual, a homes divorciats que tenen una parella però no busquen casar-se i molts solters sense parella que estan sols o tenen un rotllo passatger. Òbviament, la gran majoria de catalans no saben que és MGTOW però almenys una minòria ho posa en pràctica. Aquests números podrien arribar fàcilment al 20-25% ben aviat. Són suposicions meus del que veig en el meu entorn, amics, familars, feina, sortides… però avui, podria haver-hi una base sòlida de 25% d’homes que mai es casaran, ni formaran família ni tindran fills, d’aqui la caiguda de matrimoni i natalitat a Catalunya. La immigració maquilla les dades però és probable que siguin pitjors. De la resta del homes a Catalunya, segurament que l’ambient feminista delator, la taxa de divorcis, les males experiències de parelles i la pròpia actitud de les dones faran que el fenomen vagi a més.
Una esperança per a l’home mitjà
Sabem que hi ha certa discriminació gairebé descarada contra els homes solters perquè suposadament no tenen parella ni èxit amb les dones. Tantmateix, avui dia, els solters gaudeixen més dels beneficis del seu estat irònicament, el celibat és un oasi de tranquil·litat, i fins i tot de desenvolupament personal, econòmic i espiritual. Els desavantatges de lligar, tenir parella i divorciar superen aquests beneficis del matrimoni, per tant no val la pena entrar en una relació que pot destruir una vida. Fins i tot els homes del 20%, famosos, actors, futbolistes, polítics, músics, empresaris, etc. es troben amb desgràcies, divorcis i denúncies. A aquests homes solters, els recomanem pensar-s’ho bé abans de dedicar esforços a les dones. Avui no val la pena lligar ni perdre el temps ni diners. No serveix de res posar-se trist com els INCELs ni tampoc portar la vida liberal llibertària dels MGTOWs. Som conscients que els catalans no són jusnaturalistes i encara menys catòlics, però la seva vida progressarà de cop si viuen el celibat segons la llei natural però també la llei divina. Això vol dir viure en la castedat, és a dir, l’abstinència total de les persones solteres i buscar el matrimoni cristià per formar parella. Entre aquestes dues possibilitats, no ha mitges tintes sinó caiem en el sistema actual de confusions i inestabilitats.
Per a això, molts homes hauran de trencar moltes creences que els han inculcat des de petit fins avui. Per exemple seria un bon començament deixar de posar a la dona catalana en un pedestal i veure-la com una princesa fràgil que cal salvar. Un altre tema és el control o la quasi supressió del desig sexual, perquè molts homes volen tenir parella per tenir relacions esporàdiques, no per a altres coses, però això els porta a alimentar aquest sistema. Aconseguint un control de la libido, tot serà més fàcil. Finalment, un altre aspecte serà aprendre a viure per un mateix i no tenir com a objectiu central la dona. Molts solters podran acceptar la seva condició, no comparar-se amb els altres, treballar per si mateix, dedicar temps per si mateix, pujar la seva autoestima i a més tenir una qualitat de vida sense dependre de la dona.
Hi ha qui no pot casar-se perquè ha sortit així de les entranyes de la mare; a d’altres, els homes els n’han fet incapaços; però n’hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.
Sant Mateu 19, 12
El Patriarcat 