Cap intervenció divina abans de treure la pedra. Treure la pedra és eliminar l’obstacle que impedeix a Déu intervenir. I aquest obstacle és la insuficiència dels nostres desitjos i les nostres oracions. […]
Jean Vaquié, La bataille préliminaire
Sempre s’ha de desitjar el Messies promès. No pot aparèixer en un país que li mostri indiferència. Encara necessita una minoria que l’espera. Ja era necessari desitjar-lo sota l’antiga llei. La mateixa necessitat continua sent avui per a nosaltres, que esperem la seva arribada de majestat: cal desitjar-lo abans de tots els episodis que prefigurin la seva “segona vinguda”. […]
Per obrir el camí a la intervenció divina, la suma de desitjos ha d’haver assolit el màxim. Treure la pedra és eliminar l’obstacle entre Jesús i el cadàver. Per tant, també està omplint la mesura dels desitjos i permetent l’exercici de l’acció divina. […]
En la paràbola de la resurrecció de Llàtzer, podem veure l’omnipotència de Déu quan tot sembla perdut. No cal dir que Catalunya s’enfonsa i corre cap a la seva mort. A prop de la mort, doncs, gairebé cal un miracle diví perquè al contrari del pensament d’esquerres, lliurepensadors o ateus, el poble no salvarà el poble. Dit això, només el Déu Salvador, nostre Senyor Jesucrist pot salvar i reanimar Catalunya. Tanmateix, els homes no han de quedar-se de braços, perquè de la seva fe depèn la seva salvació. Déu no pot salvar els que no volen ser salvats o els que es neguen a ser salvats. L’acte de fe a la paràbola és, doncs, que els homes moguin la pedra quan Jesús els mana fer-ho, fent així la voluntat de Déu. Qui impedeix que els catalans tinguin fe per moure aquesta pedra i permetre així la resurrecció de Catalunya? El pensament tradicional es basa en tres aspectes: Déu, la família i la pàtria, doncs, vegem a continuació que pedres obstaculitzen aquests tres nivells.
Feminisme contra la Família
No en va, el feminisme és el primer obstacle que atomitza la societat catalana des d’abans que es formi la parella i la família. Amb aquesta ideologia és difícil que una parella sigui estable, que una família duri més de dues generacions sense caure en el divorci, infidelitats, costums antinaturals. Si hi afegim ideologia de gènere i propaganda LGBTI, segur que en dues o tres generacions s’acaba la descendència, donc extinció del llinatge. Per tant, per tenir famílies duradores i estables, els homes i les dones han d’eliminar aquest obstacle de la seva vida per tenir una antropologia compatible amb la llei natural i així obtenir les gràcies necessàries i suficients per pregar i demanar altres gràcies a coses més difícils.
Esquerra contra la Pàtria
En l’àmbit polític, el corpus ideològic de l’esquerra de la Il·lustració és un gran obstacle, quasi insuperable, ja que els tentacles són nombrosos. Voler atacar totes les branques de l’esquerra és interminable i inútil sigui liberal, marxista, socialista, comunista, anarquista, despertar, immigració, autoflagel·lació occidental, indigenisme, islamista, multiculturalisme, teoria de gènere, feminisme… No obstant això, aquesta esquerra es pot destruir fàcilment en un atac en pinça amb dos fronts. D’una banda, el retorn de la masculinitat i la feminitat superant el feminisme i les ideologies LGBTI i de l’altra, l’adopció de la fe catòlica superant l’ateisme i la indiferentisme religiós que impera a Catalunya.
Ateisme contra Déu
La indiferència religiosa dels catalans i sobretot el seu ateisme és seriosament el major obstacle, el misteri de la iniquitat que colpeja aquest país. Catalunya que no és cristiana, és com si demà l’Aràbia Saudita deixés de ser islàmica. Així doncs, aquesta terra ha de recuperar la fe dels seus pares, des de l’Imperi Romà, passant pels visigots fins a principis del segle XX. Encara que l’objectiu sembli titànic, tenint en compte que l’església modernista del Vaticà II no afavoreix les coses, tanmateix les línies es mouen amb els catòlics tradicionalistes ja siguin del moviment Ecclesia Dei, de la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X, moviments sedevacantistes i fins i tot alguns modernistes conservadors una mica lúcids. Als catalans els toca fer cas de la crida de Déu i buscar Jesús, com la paràbola de la dona que ve a tocar el seu abric o la paràbola de la dona insistent que molesta el jutge i acaba obtenint satisfacció.
Per tant, cada cop serà més evident per als catalans que la solució a la seva situació no passa per les votacions, ni les eleccions ni un referèndum, ni un canvi de partits polítics, ni un canvi de règim ni la independència. Amb els mateixos valors decadents, la decadència continuarà i la mort s’acostarà. Cal, doncs, un canvi antropològic, un rebuig a les ideologies d’esquerres i un retorn als valors cristians. Encara que la situació sembli difícil o fins i tot impossible per a Catalunya, cada ciutadà, independentment de la seva classe social, pot canviar la situació actuant en dos punts que estan al seu abast. El que sí que serà imprescindible és que les elits polítiques i burgeses siguin cristianes. A nivell antropològic, doncs, es tracta de tornar a ser masculí en el cas dels homes, i femení en el cas de les dones, i per a tots dos, esdevenir catòlics fervents.
Jesús digué: “Traieu la llosa.”
Joan 11, 39-44
Marta, la germana del difunt, li diu: “Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.”
Li respon Jesús: “No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?”
Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: “Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.”
Havent dit això, cridà amb tota la força: “Llàtzer, surt a fora!”
I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador.
Jesús els diu: “Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.”
El Patriarcat 