El feminisme ha mort! Visca el Patriarcat!

El mal es defineix com la privació d’un bé degut.

Sant Tomàs

La Revolució
Com calia esperar, entre la crua realitat de decadència moral i el fanatisme irracional, el moviment feminista s’ha vist obligat a radicalitzar-se. No obstant això, aquesta radicalització feminista ha portat el moviment a cometre diversos errors greus, contradictoris i sobretot deixant veure més MAL que BÉ. Doncs, com diu Sant Tomàs d’Aquino, el mal és una carència de bé… però en la vida, tot mal conté una infima part de bé. Sense aquesta petita part de bé, el mal no podria progressar ni seduir cap persona sensata, però en qualsevol cas, tot mal priva d’un bé major.

La Revolució (l’Esquerra) sempre avança amb dos moviments d’esquerres i un petit pas de dretes (paper del PP o de les dretes liberals que acaba acceptant les lleis de l’esquerra) per consolidar-se. El Sistema polític occidental sempre va cap a l’esquerra des de 1789. Perquè en el seu origen, la Revolució es va autodestruir anant massa lluny (el Terror de Robespierre) i va haver de donar pas cap a una dreta liberal i conservadora (Bonaparte). Des de llavors, la història es repeteix amb l’Esquerra actual que és, recordem-ho, una malaltia mental. Per resumir la història, els Liberals que van ser l’esquerra dels segles XVIII i XIX s’han tornat “conservadors” mentre que l’Esquerra va seguint perpetuant perpetua els seus excessos (socialisme, comunisme, antiracisme, antifascisme, wokisme…) sempre és l’Esquerra. Si el Sistema no fa un pas cap a la dreta, l’esquerra liberal-comunista s’ensorrarà ràpidament a Espanya.

Dit això, el feminisme segueix el mateix patró, amb les diverses onades, que van paral·lelament amb el liberalisme, marxisme, wokisme… Aquesta ideologia d’esquerres sedueix les dones amb una part de bé (drets de les dones) però els dóna diversos mals (avortament, divorci, promiscuïtat, inseguretat, violència, malalties sexuals i mentals, etc.)

Cada onada de feminisme ha portat més mals que bé i els últims anys per no dir mesos marquen l’esfondrament ja que no queda pràcticament res de bé al motor. Per citar algunes bogeries de les dones modernes, acceptació de la promiscuïtat, de l’avortament, del divorci, de ser mares solteres fins a l’acceptació de lleis trans, Llei Si o Si, misandria, hipocresia, acusació contra els homes i violació de la presumpció de innocència. Justament, quan ho sumem tot i analitzem què fan les dones en el dia a dia, veiem que han perdut la seva pròpia presumpció d’innocència pel que fa a la moral natural. Perquè santes i virtuoses de la moral no són precisament, més aviat les dones empoderades reinvidiquen el contrari.

Es treuen la mascàra
Centrant-nos a Catalunya de les últimes setmanes, quan posem en paral·lel els casos de Dani Alves, del Waka Sabadell, del gosseig de menors o de l’infiltrat de la Policia que es fica al llit amb més de 8 feministes, veiem que tot té un punt comú: pura decadència de valors i això és el resultat tangible del feminisme. Particularment el cas de Dani Alves és interessant per què va més enllà de si aquesta persona és innocent o culpable. Treient la presumpció d’innocència als homes, les feministes es treuen la màscara Suposem que les feministes tenen raó i Dani Alves sigui culpable, el poli infiltrat sigui culpable, el noi que rep una fel·lació a Waka sigui culpable i els tiets que reben un gosset siguin culpables… són innocents les dones que estan amb aquests homes?

La bogeria feminista catalana recorda els casos #MeToo (USA), #BalanceTonPorc (França) i les de la #Manada (Espanya). En tots aquests casos, hi ha una radicalització histèrica de les feministes… i paral·lelament una conscienciació dels moviments Masculinistes i dretització política dels homes!
Als EUA en el cas #MeToo, Weinstein és culpable, però va dinamitar el moviment feminista i va reforçar els moviments masculinistes i l’alt-right.
A Espanya, la Manada de Pamplona és culpable, a la mateixa època surten més casos (Arandina, Sabadell, Manresa…) que radicalitzen el moviment feminista i provoca un enfortiment dels moviments masculinistes i molts espanyols es passen a Vox.
A França, en el cas #BalanceTonPorc semblant a #MeToo, la denúncia original és falsa, però radicalitza el moviment feminista i reforça els moviments masculinistes. Molts francesos es passen a Le Pen i a Zemmour.
Sense voler-ho, gràcies a la divina providència, el feminisme català ha fet un moviment en fals. La divina Providència demostra un cop més ser més astut que el Dimoni.

El feminisme ha mort
Les feministes han perdut la seva presumpció d’innocència i estan acabades.
Què faran? Afegir una altra dosi de feminisme amb més lleis i més alliberament sexual? Això accelerarà la seva mort.
Posar una dosi de conservadorisme per frenar la seva mort? Això reforçarà els moviments masculinistes semiconservadors.

Sigui quin sigui l’escenari, cal abandonar aquest Sistema revolucionari i anar cap a la Tradició.

El feminisme ha mort, visca el Patriarcat!

Perquè els qui han nascut de Déu vencen el món.
La victòria que ha vençut el món és la nostra fe. 
Però, qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?

1a Joan 5, 4-5