El feminisme està destinat al fracàs

No oblideu mai que n’hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones siguin qüestionats. Aquests drets mai són adquirits. Haureu de romandre alerta durant tota la vostra vida.

Simone de Beauvoir

El feminisme està en declivi a Occident i acabarà morint. Cal saber que aquesta ideologia no és natural, va en contra de l’ordre natural i la seva existència és il·legítima així que tard o d’hora desaparéixerà. Igualment, la gent ja comença a estar cansada i voldrà tornar a l’ordre natural, sigui per patiment o per instint de supervivència. A més, com moltes ideologies d’esquerres, el feminisme no té en compte la realitat. Aquesta realitat a Occident i a Catalunya és el gran reemplaçament demogràfic, atur, crisi sanitària, crisi econòmica, inseguretat, islamització etc. En aquestes condicions, que ens acosta a la triple crisi política, econòmica o religiosa que esmenta Simone de Beauvoir difícil parlar de feminisme, de llenguatge inclusiu o de banys inclusius quan dones blanques son agredides, robades o violades per culpa del multiculturalisme. Però la degradació del feminisme és lenta precisament perquè es manté gràcies al sistema polític, al capitalisme, i als mitjans que mantenen el relat.

La societat feminista actual es sosté gràcies als diners del mercat ultraliberal via les multinacionals, les energies com el petroli, la robotització, i dels impostos recaptats que es redistribueixen a diverses entitats afins (associacions feministes, menjadores/xiringuitos de dones, serveis socials a la dona, ONGs…), partits polítics (d’esquerres, de centre…) mitjans subvencionats, l’ensenyament escolar i universitari, grupuscles d’extrema esquerra (Arran, La Forja, etc.), funacionaris, lobbies, sindicats, etc. De totes les ideologies que fomenta el Sistema, el feminisme és el nucli central ja que serveix per atomitzar la societat des de la seva base natural deconstruint la família. És una maquinària que transforma éssers humans en trossos de carns desarrelats, desvinculats de la seva identitat natural i biològica amb la confusió de gènere i es tornen consumidors esclaus dels seus desitjos en lloc de ciutadans lliures. Com moltes idees derivades de les filosofies de la Il·lustració, el feminisme porta cap un antropocentrisme, volent destruir el passat per crear un nou ésser. Si la Revolució posa l’ésser humà en el lloc de Déu, en el feminisme la dona és a dalt de tot usurpant el lloc de l’home més apte per a la “res pública” i l’autoritat natural. A més, la dona per ser un ésser nou es despulla de la seva feminitat i maternitat que passa en segon pla o directament es suprimeix.

La dona catalana de mitjana perd tota concepció de catalanitat, d’arrelament, de família, de communitat i no parlem de pàtria i de cristianisme conceptes gairebé inexistents si fem una enquesta entre dones. Però en realitat, moltes d’aquestes coses les haurien de portar els homes però amb el feminisme, estan castrats i limitats a fer la voluntat de la dona. Aleshores, tenim una sacralització de la dona deessa omnipotent que no té cap defecte, i paral·lelament una desacralització total de la vida (avortament), de l’amor (alliberament sexual, sexe fora del matrimoni…), procreació (anticonceptiu) i de la família (divorci, banalització de l’infidelitat…) En aquest context, la família queda fragilitzada i qualsevol problema acaba en divorci, la qual cosa salta pels aires tota la feina feta per educar els fills i transmetre’ls un patrimoni material i immaterial, d’aquí a que molts joves catalans no els importa la religió, ni bé comú, ni els valors morals i fins i tot el seu propi idioma. La dona occidental de mitjana té una mentalitat individualista i de consumidora que a la fi acaben fent els interessos de l’oligarquia ultraliberal que ja li va bé tenir consumidors que gasten en lloc de famílies que estalvien. Tenint en compte que el model a seguir és la dona feminista, l’home occidental de mitjana acaba sent un submís que s’arrossega segons els desitjos d’aquesta societat. El feminisme també és responsable que un gran nombre de dones siguin solteres o que han de tenir moltes relacions amb moltes homes sense crear una família ni tenir fills. Per altra banda, les que acaben tenint fills tenen moltes probabilitats de ser mares solteres i divorciades ja que la majoria no són catòliques i hagin de criar soles els seus fills. Una dona sola té grans dificultats per criar un o més fills, de manera que donar-li valors morals, religiosos i patriòtics és gairebé ciència ficció. El divorci atomitza la família i la transmissió. L’avortament directament talla aquesta possibilitat.

El feminisme és, per tant, el principal responsable del gran reemplaçament antropològic de les dones occidentals. Desposseïda de la seva identitat natural, materna i femenina, la dona occidental de mitjana es converteix en una hedonista (carpe diem) sense el miním sentit de la vida, de la família i de la pàtria. L’objectiu de la seva vida es resumeix en treballar per gaudir de la vida, gaudir del sexe, fer compres compulsives, viatjar, anar de festa, provar coses noves menys les catalanes, etc.. Per instint biològic, algunes esdevenen mares sense tenir el sentit del deure de la mare ni conèixer la importància de la família, d’aquí la taxa de divorcis i mares solteres. També amb l’avortament, la dona occidental infravalora la importància i la fragilitat d’una vida. Avortar fills catalans és avortar el futur de Catalunya. Però a més de sabotejar la vida i la família, l’individualisme feminista afecta també a la comunitat i la pàtria. Ja que no tenen la bona religió que és el catolicisme, estan més inclinades a acollir homes d’altres cultures, casar-se amb ells, a adoptar els seus costums, religió i abandonar la seva cultura, la llengua catalana per exemple o coses tan banals com abandonar contes infantils o cançons dels nostres avantpassats per adoptar qualsevol cosa de l’islam o hinduisme. La majoria de les catalanes han suprimit l’espiritualitat cristiana que odien profundament, sobretot la figura de la Verge que reflecteix tots els seus defectes. Però com que els humans necessiten alimentar la seva part sobrenatural, moltes dones cauen en l’esoterisme, el tarot, espiritualitats derivades de l’hinduisme/budisme, en l’islam o la bruixeria. Malgrat tot, els homes catalans s’han sotmès a la dona occidental i no reaccionen, llevat d’una minoria una mica conscient que encara tenen una mica de virilitat.

Com podem veure, el feminisme és el principal destructor de la familia, el primer nucli necessari per a l’existència d’una comunitat nacional. Molts reaccionaris, nacionalistes i militants de dretes es diuen feministes a favor de la llibertat sexual, de l’avortament i del divorci, tot i que alguns són partidaris del cristianisme, de la natalitat i de la transmissió de valors i patrimoni, cosa que és contradictori. Mantenint aquesta posició liberal o fins i tot revolucionària, aquests reaccionaris, nacionalistes i activistes de dretes acaben sent neutralitzats per la matriu d’esquerres. La dreta ha d’entendre que l’únic sentit de triomfar per a la supervivència del cos és la contrarevolució i la supervivència de les ànimes passa pel catolicisme. Per tant, haurà d’abandonar aquestes idees d’esquerres, tard o d’hora per instint de supervivència o serà la mort.

Sense família, no hi ha pàtria. Per tant, aquesta societat s’enfonsarà tard o d’hora perquè s’ha construit en principis artificials. Fins i tot si el feminisme aconsegueix el seu objectiu, serà una societat matriarcal i multiracial, multiculturista, multiètnica atomitzada en tribus que no pot acabar bé per la dona. Ja sigui per crisi econòmica, catàstrofes naturals, crisi energètica, pandèmies, guerres, esdeveniments imprevistos, la maquinària petarà. Els esdeveniments a Catalunya amb l’islam i la immigració demostren la impotència del feminisme davant la realitat. Sabent això, l’objectiu és preparar-se i organitzar-se al voltant de comunitats més naturals començant per la família nuclear tradicional. Hi ha dues vies a explorar:
1) accelerar la caiguda del feminisme fent un cordó sanitari a l’esquerra i a les feministes, deixant-los cara a cara amb l’islam i el multiculturalisme
2) la revirilització dels homes amb el catolicisme i la contrarevolució creant una contracultura catalanista conservadora i cristiana

Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria. Et duc gravada a les palmes de les mans, tinc sempre presents els teus murs.

Isaïes 49, 15-16