Les dones han deconstruït la masculinitat catalana però la poden fer renéixer

Senyors, no us deixeu enganyar pels ordres contradictoris de les dones. Us parlen d’igualtat, de repartiment de tasques, volen ser lliures i independents. I això és realment el que necessiten. Igual que necessiten aquesta figura tranquil·litzadora de l’home protector, autoritari, assumint les seves funcions i simbolitzant la llei; aquest home que us van dir que no fossiu. No us deixeu enganyar pels discursos imperants que us ordenen negar-vos a vosaltres mateixos en nom de la barreja del femení i del masculí que volem que cregueu que constitueix l’etapa última de la humanitat, com a única possibilitat d’abolir el patiment de tantes dones. Segurament no hi ha pitjor molèstia per a una dona que trobar-se cara a cara amb aquest home insípid i ombrívol que tan bé ha après la lliçó del feminisme i demana amb respecte per intentar algun tempteig de seducció, aquest una mica ridícul que fa servir l’antiarrugues, cremes i autobroncejant, aquest home patètic que no sent la necessitat de defensar una dona embarassada ni d’oferir la seva jaqueta a una noia amb un vestit lleuger. Perquè quin gest més bonic que aquest tendre i potent embolcall de qui diposita a les espatlles una mica de calor i protecció?

Natacha Polony (L’homme est l’avenir de la femme)

Atrapades per la seva bogeria feminista, per tant revolucionària, les dones catalanes han destruït voluntàriament o inconscientment la masculinitat catalana. Aquesta destrucció, algunes militants més conscients parlen de deconstrucció, va començar amb les primeres onades feministes on les dones van començar a oposar-se als seus marits, pares i germans. Aleshores, aquest procés de deconstrucció va anar augmentant amb un liberalisme exacerbat sota els noms d’emancipació o empoderament, acompanyat d’un discurs constant de criminalització de la masculinitat i la virilitat que ha arribat avui a ser gairebé sinònim de violador, maltractador i opressor. Així és com moltes dones d’avui no dubten a dir que el seu pare, avi i avantpassats, per tant tots els catalans que han viscut en aquesta terra són… masclistes. I tots els homes encara vius que es resisteixen a sotmetre’s a les ideologies feministes són masclistes que volen defensar els seus “privilegis” i representen la masculinitat fràgil i tòxica.

En definitiva, el panorama català no és afalagador i en voler evitar qualsevol conflicte, els homes han abdicat de la seva masculinitat. Certament, diversos factors van afavorir aquesta deconstrucció progressiva. La primera observació és la manca de masculinitat física, en comparació amb altres homes europeus i occidentals, l’home català palideix i no parlem en comparació d’homes de cultures no occidentals. Fins i tot contra l’espanyol “macho ibérico”, el català sembla dèbil. La segona observació és, per descomptat, una manca de virilitat mental, cosa que es constata en molts àmbits, especialment en la política, la cultura, els mitjans de comunicació, les empreses terciàries… El català mitjà és d’esquerres, per tant amb els principis revolucionaris que defensen l’abdicació de tradicions, valors i identitat natural. Tot allò que és masculí, tradicional, conservador, catòlic provoca una al·lèrgia al català d’esquerres, gairebé 70-80% dels catalans. Veiem, doncs, que l’home mitjà que surt a TV3 és un home-soja, un tou, un feble, un covard, un progre bonista, un “CUCK” victimista. Cal anar a les fàbriques, la construcció, els gimnasos, la policia, els bombers i el món de l’esport per trobar un mínim de virilitat física i mental. Però sobretot i finalment, en aquest país totalment desvirilitzat, hi ha una manca de virilitat espiritual, cosa que porta a aquesta manca de valors i de virtuts propies a la masculinitat com la força, justícia, protecció, autoritat, coratge, ira sana, fidelitat i castedat entre d’altres. Aquestes qualitats masculines només poden ser sublimades per la fe religiosa en els veritables principis cristians i la moral natural per tal de treballar pel bé comú i decidir entre què és bo i què és dolent per a la societat, resumida en els valors cavallerescos. Els valors de la cavalleria representen la quintaessència de les virtuts masculines, però per a les dones modernes és síbol d’una opressió patriarcal.

Per tant, podem felicitar les dones per haver deconstruït masculinitat catalana. Ja sigui al carrer, a les llars, als mitjans de comunicació, al Parlament o a la Generalitat, ja no queden homes de veritat. La lluita de les dones queda complerta! Certament a l’ombra, encara hi ha una minoria d’homes que volen viure segons la seva naturalesa, però la majoria no s’atreveix a aixecar la veu per por de ser ostracitzats per les senyores. Avui ser un home de veritat pràcticament equival a ser un dissident d’extrema dreta, feixista, masclista, ultracatòlic i altres qualificacions que poden danyar la reputació social i laboral. Abans de continuar, cal aclarir que la majoria dels homes reals avui viuen principalment en pobles i la Catalunya interior, mentre que a les grans ciutats i pobles periurbans, trobem sobretot l’antropologia de l’home deconstruït, encara que evidentment no podem generalitzar.

Dit això, hem de ser optimistes perquè, com ja hem dit, el feminisme està destinat al fracàs. També cal dir que les dones surten perdedores a diferents nivells perquè la seva postura les porta a més solitud, més pressió a les espatlles, més conflictes amb els homes, pèrdua de feminitat, etc… I els temps actuals són cada cop més dificils amb crisis d’identitat, lingüístiques, econòmiques, sanitàries, migratòries, socials, de seguretat i civisme… Així doncs, la lògica dictaria que hi hagués una reconciliació entre homes i dones per fer front a aquestes difficultats. Tanmateix, no hem d’oblidar que vivim a una Catalunya on l’esquerra és hegemònica amb ideologies liberals llibertàries com el LGBTI i el feminisme es viuen com a dogmes religiosos. Per tant, és difícil que les dones renunciïn al feminisme i vulguin la tradició amb una complementarietat feminitat/masculinitat a curt termini. És sobretot entre els joves que veiem aquesta adhesió al feminisme i no en va els partits d’esquerres són majoritaris. Nonobstant això, precisament la pressió ideològica és tal que avui ser rebel i antisistema és mostrar-se contrari a l’esquerra i al feminisme. Com més temps passa, més es radicalitzen les dones perquè la seva política no funciona i mai funcionarà. Així que cada dia augmentarà el seu odi cap als homes, cosa que provocarà l’efecte contrari amb una protesta més gran i ferotge per part dels homes que vindran a defensar el que són, és a dir homes. Les dades oficials indiquen que almenys un 20% dels joves desafien els principals dogmes feministes, sense comptar els que callen. Es veu l’inici d’un rebuig a aquesta ideologia per part dels nois joves, amb unes reaccions molt dures en forma de “memes” a Instagram. I fins i tot en la nova opinió pública independentista i nacionalista, finalment els adults comencen a estar farts de les dones misàndriques.

Quins són, doncs, els nuclis de resistència de la masculinitat? Bé, ja ho hem dit una mica. La virilitat la trobem en el món de l’esport, cossos de seguretat com la policia, els bombers, en treballs durs i penosos com la siderúrgia, la construcció, l’agricultura, en partits de dretes espanyols, en els cercles nacionalistes catalans, una infima minoria de la burgesia i en determinades parròquies catòliques tradicionalistes o conservadores. Per ser sincers, posarem a uns quants espanyols, europeus de l’est, sud-americans, magribins i subsaharians de bona fe en aquests homes masculins perquè molts són gent honesta i fan precisament aquells treballs físics durs i dificils que poques dones i catalans fan. De fet, gràcies a la moral natural present en l’islam, l’església ortodoxa i el protestantisme, és molt difícil vendre LGBTI i feminisme a aquesta població multicultural. A curt termini, un partit espanyol populista de la dreta social podria captar aquest vot obrer espanyol i estranger. Pel que fa als nacionalistes catalans, realment no tindran més opcions que buscar seduir aquesta nova opinió pública d’internet que desafia el feminisme d’esquerres amb un programa que tira cap a la dreta i defensa els valors tradicionals, la identitat catalana i el cristianisme. Cert tot això significa tornar progressivament a un estil de vida i de societat més tradicional quelcom patriarcal però és el que toca per afrontar l’error.

Catalunya passa per moments difícils on la seva supervivència es veu amenaçada. Segons la famosa expressió: “els temps difícils creen homes forts, els homes forts creen temps de pau, els temps de pau creen homes febles i els homes febles creen temps difícils” estem en aquests “temps difícils” però encara no veiem homes forts. Doncs, per sobreviure, els homes no tenen més remei que tornar a ser forts… Què vol dir ser fort? Tenir els bons valors i els bons principis per afrontar les dificultats, començant per les virtuts més bàsiques, les cardinals, i amb la gràcia de Déu, les virtuts teologals. Així doncs, per començar a ser forts els homes han de desenvolupar les seves qualitats naturals, lluitant contra l’error, l’horror, la lletjor, allò contranatura; cosa que naturalment els portarà a ser homes forts i masculins defensant allò bell, allò just, allò recte i allò bo. I, per descomptat, aquest retorn de la masculinitat natural i tradicional serà amb l’ajuda de les dones que els hauran de donar suport en aquest camí, tret que elles prefereixin perseguir el camí la destrucció i la deconstrucció. Per tant, hem de tenir confiança en les nostres dones ja que avui tenen el poder de decidir el rumb i a més aquest procès només vindrà d’elles com sempre ha sigut. Històricament, els “cicles patriarcals i cristians” van começar amb el vistiplau femení, com per exemple el “sí” de la Verge Maria, la cristiandat occidental amb les dones romanes, Santa Genoveva i Santa Clotilde que converteixen a Clodoveu rei dels francs (primer monarca catòlic i primera nació catòlica, d’aquí França filla gran de l’Església), la cavalleria medieval per protegir les dones, etc… En definitiva, o les catalanes tindran els bons valors i, per tant, per la part que les toca es tornaran feminines i salvaran la masculinitat animant els seus homes a convertir-se en orgullosos cavallers virtuosos; o apagaran aquesta masculinitat i preferiran l’actual societat moderna líquida amb homes deconstruïts que s’evaporarà per si sola. Les dones tenen el futur del país a les seves mans (veure foto de l’article).

Fills, us escric a vosaltres: Us han estat perdonats els pecats gràcies al nom de Jesucrist.
Pares, us escric a vosaltres: Heu conegut aquell qui existeix des del principi.
Joves, us escric a vosaltres: Heu vençut el Maligne.
Fills, us escric a vosaltres: Heu conegut el Pare.
Pares, us escric a vosaltres: Heu conegut aquell qui existeix des del principi.
Joves, us escric a vosaltres: Sou forts. La paraula de Déu està en vosaltres i heu vençut el Maligne.
No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l’amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l’afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.

1a carta de Joan 2, 12-17