Com parlar de les seves opinions de dretes en un país d’esquerres?

La reina del món és la força i no pas l’opinió; però és l’opinió qui fa servir de la força.

Blaise Pascal

Si considerem que el Pdecat és un partit de centre, JxCat un partit de centreesquerra, ERC un partit d’esquerres i la CUP com l’extrema esquerra, doncs, és bastant probable que gran part dels nostres familiars, amics, companys de feina i coneguts siguin d’esquerres, potser liberals però contraris a la dreta conservadora i tradicional. Per tant si som de dretes, és possible que tinguem dificultats o vergonya per expressar la nostre opinió. A més tots coneixem com funciona l’ostracisme i la censura a Catalunya que sovint ens porta a autocensurar-nos per no provocar espurnes i conflictes. Entre mitjans de comunicació, partits polítics i associacions subvencionades, doncs, la reputació d’una persona pot caure en un moment i els recursos són els de sempre, anatematitzar al dissident de dretes de feixista, nazi, racista, masclista, xenòfob, homòfob, transfob, etc. Tot i així, com Catalunya es radicalitza en l’esquerranisme, cada vegada veiem més catalans expressar opinions de dretes, sobretot a internet i xarxes socials. El següent pas seria tenir el valor d’expressar aquestes opinions de dretes en converses reals, en sopars, en bars, en reunions amb amics, amb familiars. Però cal tenir en compte els perills que suposa això, que seran atacs, burles o marginalització. Llavors, cal valorar si val la pena perdre amics i relacions per defensar els nostres ideals. Però abans de veure com expressar idees i valors de dretes, primer cal fer una introspecció sobre nosaltres mateixos, del nostre posicionament ideològic i valorar els riscos.

Confiar en les nostres idees
Abans de defensar idees de dretes, hem d’estar molt convençut del que defensem. Ser de dretes no es limita a una visió liberal que vol optimitzar l’economia o voler guanyar més diners. Consisteix defensar els valors tradicionals com la religió, la família i la pàtria. No té res a veure amb una lluita de classes socials. Per a això, una persones de dretes ha de ser més tradicionalista que conservadora. A part de ser anticomunista ha de ser antiliberal, o almenys, no caure en el neoliberalisme. Si no és catòlic, com a minim s’ha de ser jusnaturalista, és a dir a favor de la llei natural.

Coneixements i conviccions
També cal tenir certs coneixements bàsics per construir les seves pròpies conviccions. Està bé tenir referents de la dreta catalana, fins i tot espanyola i occidental, així com algunes referències de l’esquerra com a cultura general. A partir d’aquí i de cara a les discussions sobre política, és millor desenvolupar les seves pròpies reflexions i no limitar-se a citar. Cal evitar dir que aquell intel·lectual va dir això i aquest va dir l’altre sense contrastar amb fets de la realitat. Encara que tots tenim a intel·lectuals de referència, és millor confiar en les nostres pròpies observacions, fets de la realitat i fonts que corroboren les paraules dels nostres intel·lectuals de referència.

Val la pena?
Després cal preguntar-se si val la pena defensar aquestes idees de dretes. Parlar de certs temes com el feminisme o la immigració poden trencar relacions d’amistat o de família. La nostra parella, els nostres familiars més propers seran els més propensos a acceptar les nostres idees, sent els desconeguts, poc coneguts i companys de feina els que menys, i al mig, amics o familiars llunyans. Parlar d’aquests temes en àmbits professionals i públics suposa un perill social. Per això cal valorar els riscos, si val la pena perdre un amic per expressar certes opinions que veiem necessàries per al futur del país. Depenent de la confiança en les idees i els riscos, cadascun valorarà fins a on està disposat a arribar.

Per expressar aquestes opinions o almenys fer veure que no combreguem amb el país d’esquerres que ens venen, aquestes serien algunes tècniques:

1- No anar frontalment
Normalment estarem en una conversa amb un amic o amb un familiar. No parlo de l’àmbit laboral o públic, ja que és massa perillós actualment. Doncs, cal tenir en compte que no és un debat de televisió (estil Opina Jove) ni representem a un partit. Si durant una conversa sorgeix algun tema tabú a Catalunya, és millor anar pas a pas i posar arguments sobre la taula de manera subtil. De vegades, en les primeres etapes, només és suficient ser dissident sense anar de front com per exemple dir “no sóc feminista” o “no estic d’acord amb l’esquerra”, o “JxCAT i ERC són el mateix.”

2- Evitar els insults
Cal intentar mantenir la calma i la serenitat el màxim possible. D’aquesta manera, podem evitar caure en insults o atacs personals. En la mesura del possible, també cal evitar personalitzar la discussió. Per exemple cal evitar dir a un amic “estàs contribuint a la descatalanització i a la substitució demogràfica de Catalunya”, encara que en el fons sigui cert. És tracta d’evitar les reaccions epidèrmiques que poden portar a un punt de no retorn.

3- Tenir empatia
Cal entendre que les ideologies d’esquerres funcionen com dogmes religiosos. Llavors quan estem parlant amb un amic, depenent del seu grau de esquerranisme, estem davant d’un fanàtic religiós. Però per això cal tenir certa tolerància i empatia. Per això els dos punts anteriors són importants a tenir en compte, no anar frontalment i evitar insults. De fet, com Catalunya és un país que adoctrina cap a l’esquerra, molts catalans de dretes són antics esquerranistes convertits. Doncs, ja que coneixem com funciona el pensament esquerrà, cal tenir certa paciència a l’hora de discutir.

4- Ensenyar la nostra “conversió” a petites dosis
Podem ensenyar als nostres amics que vam ser d’esquerres i hem canviat per experiències personals i esdeveniments que ratifiquen valors de dretes que abans no compartíem. Això vol dir que amb el pas el temps, podem deixar petites mostres de la nostra conversió de l’esquerra cap a la dreta. De fet és una cosa que recomano altament, és a dir, passar d’ERC a FNC està bé però és millor deixar petits senyals als nostres coneguts. Sinó el nostre entorn pot pensar que ens hem radicalitzat de la nit al dia. Per exemple podem deixar entendre en una conversa que no estem d’acord amb els impostos a l’alça, més tard dir el nostre desacord amb els partits d’esquerres i un altre dia dir que hi ha molta immigració i estem en crisi. A nivell personal, he utilitzat bastant aquesta tècnica.

5- Donar una bona imatge
Els mitjans tenen tendència a pintar a la gent de dretes com uns pijos rics i d’extrema dreta amb skinheads i neonazis. Doncs, cal donar una imatge fora dels estereotips. Això si, per als homes és millor mostrar-se el més viril possible i per a les dones, ser la més feminina possible. Aquest punt pot semblar superficial però té la seva importància. A la televisió, practicament la gent d’esquerres es vesteixen malament i físicament se’ls veu poca virilitat als seus homes i poca feminitat a les seves dones. La CUP és una paròdia d’això. En qualsevol cas, la bellesa atrau i si ajustem aquesta bellesa als nostres valors de dretes, la nostra audiència serà més atenta encara que no estigui d’acord amb nosaltres. El món no es divideix en esquerres i dretes, hi ha milions d’apolítics o persones tolerants que poden donar suport a conceptes dels dos bàndols

6- Tolerància i paciència
Encara que estiguem convençuts de les nostres opinions, cal evitar donar la imatge de que tenim la veritat absoluta encara que en encara que moltes vegades ho sigui. Cal tenir l’actitud que ens limitem a buscar la veritat, però no de posseir-la. Per a això cal tenir certa mentalitat oberta i escoltar l’opinió de l’altre. Doncs, ja que l’altre veurà que l’escoltem, estarà més o menys disposat a escoltar-nos també, encara que no estarà d’acord amb el que diguim. També cal ser pacient. Hem d’admetre que Catalunya és un país d’esquerres, doncs la gent de dretes, juguem en camp contrari. Hem d’acceptar aquesta realitat i ser pacient a l’hora de divulgar el nostre punt de vista reaccionari.

7- L’humor i l’entreteniment
Una bona manera d’ensenyar els nostres valors de dretes és ensenyar o compartir a coneguts nostres continguts youtubers i influencers de dretes. És cert que a Catalunya hi ha pocs, però en idioma espanyol hi ha uns quants que podem utilitzar. Podem utilitzar videos curts trets de 8tv, Tevecat, també de polítics de partits patriotes encara que en aquest cas és un altre nivell. Un exemple pot ser la Georgina Belles a youtube per desminar el terreny feminista. A un altre nivell, tenim les “zascas” de Jordi Garcés o Magi Hildebrant però amb cura. Els mems nacionalistes d’instagram també poden servir, encara que també cal anar amb compte ja que alguns són molt políticament incorrectes.

8- Escriptors i intel·lectuals de dretes
Una altra manera d’ensenyar als nostres amics que som de dretes és donar a conèixer a autors que tiren cap a la dreta i el conservadorisme. En aquests casos és millor començar amb autors no gaire connotats. Podem donar alguns referents medievals, catòlics, historiadors, catalanistes, tot i que avui citar Torras i Bages, pensadors carlins, catalanistes de dretes o convergents ja és sospitós. Després d’anar cap a altres pensadors o autors més identitaris i patriotes.

9- Aprofitar d’un esdeveniment
Podem aprofitar d’esdeveniments de l’actualitat per distilar les nostres opinions de dretes al nostre entorn. Aquests esdeveniments són els que m’agrada anomenar “error en Matrix”. Un clàssic és quan un pagapensió multicultural apunyala ciutadans al carrer o enriqueix les nostres dones. També podem aprofitar que ERC o Junts feliciten les festes musulmanes mentre critiquen el catolicisme. Quan una dona que agredeix el seu marit o mata els seus fills i fer veure que no surt cap feminista a protestar. També fer veure que els polítics processistes que no compleixen el promès malgrat eleccions i referèndums. Doncs, es tracta d’aprofitar aquests moments mediàtics i llançar un “torpedo” contra les principals ideologies de l’esquerra com del Sistema com poden ser enriquiment multicultural, anti-feminista, anti-processista, etc. També podem aprofitar de coses de l’actualitat com debats sobre lleis trans, avortament o eutanàsia per mostrar el nostre desacord.

10- Posar-se al nivell de l’altre
És el punt que menys m’agrada però ho faig de vegades i va bé fer-ho. És posar-se al nivell de l’altre amb el que discutim. En molts casos, la gent d’esquerres fan servir les emocions, sobretot les dones. Doncs es tracta d’usar l’emoció també però al nostre favor. D’altra banda, la pandèmia de la Covid-19 ha donat molts temes com les màscaretes o la vacuna per debatre. Doncs, als refractaris ens solen atacar emocionalment que si no portem la mascareta o si no ens vacunem posem en perill als altres, etc. Llavors podem contestar que no creiem que valgui la pena, que ens provoca problemes respiratoris però que tot i així tenim amb compte amb la salut dels altres, i sobretot que no confiem en la vacuna, ens fa por i preferim esperar. En temes d’esquerres/dretes, podem usar l’emoció també. Per exemple en temes de la família podem defensar la família tradicional dient que un nen necessita un papa i una mama perquè cada pare té unes característiques diferents relacionades amb la seva naturalesa biològica i coses que no poden donar dos papas, dues mames, o una família monoparental. L’emoció és l’arma principal que utilitza l’esquerra també per colar milions d’immigrants, promoure l’avortament, la eutànasia o l’agenda LGTBI. Hi ha altres aspectes com poden ser les estadístiques, les generalitzacions o exemples particulars, doncs aquí també caldrà fer servir les mateixes tàctiques.

En resum, aquestes tècniques i bastants més poden ser útils per mostrar les seves opinions de dretes en el seu entorn de manera subtil i corrent riscos moderats. Són variats, alguns més actius altres més passius, uns més restrictius i altres més permissius. A més, és possible que animem a més gent indecisa del nostre entorn que calla a sumar-se a nosaltres. De moment, és recomanable utilitzar-lo a nivell de xarxes socials, d’amistats i familiars. A nivell laboral és millor anar amb compte.

El Senyor és el meu pastor: no em manca res. Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna. Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Tu, Senyor, ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança. Davant meu pares taula tu mateix enfront dels enemics; m’has ungit el cap amb perfums, omples a vessar la meva copa. Ben cert, tota la vida m’acompanyen la teva bondat i el teu amor. I viuré anys i més anys a la casa del Senyor.

Salms 23, 1-6