Primers indicis d’una reacció viril contra el feminisme

Vull fer-me un home, i si ho aconsegueixo, ho aconseguiré en tota la resta.

James A. Garfield

Encara que siguin reaccions inicials i febles, tot fa pensar que un moviment virilista està en marxa a Catalunya, i això és una bona notícia. Té diverses vessants, ja sigui en la nova opinió pública d’internet com la contracultura de la identitat que s’inclina a la dreta. Molta gent dirà: “el masclisme mai va morir, els homes tornen a fer, els homes només vetllen pels seus privilegis…” cosa ridicula. Tanmateix, les feministes han d’entendre que el mal està arrelat a la naturalesa humana, i les dones també tenen pecat original. sempre hi haurà gent egoista, dolenta, violenta… i masclista però sobretot hi haurà desigualtats. Entre aquestes desigualtats, els fets mostren que els homes, de mitjana, són més virils i les dones més femenines. Aquesta virilitat no té res a veure amb la dominació masculina i la discriminació de les dones, i la feminitat no representa una debilitat, si no són la realització harmònica de cada sexe en els seus àmbits propis i acceptant les desigualtats. Per tant ens diran: “però aquest model és el retorn del patriarcat!” potser, i millor si és així perquè significaria el retorn a la tradició i l’únic mitjà que permetrà a Catalunya seguir existint més enllà d’aquest segle.

Qualsevol persona de bona fe s’adonarà que la destrucció maçònica està molt avançada a Catalunya amb el seu lema Llibertat (liberalisme/llibertinatge), Igualtat (marxisme, socialisme, comunisme…) i Fraternitat (internacionalisme, globalisme, multiculturalisme, immigracionisme…). Tanmateix, fins i tot parlant amb persones normals, ens trobem que en el fons, quasi totes estan guanyades a aquestes ideologies. Tanmateix, algunes persones, sobretot homes, comencen a sortir-ne, sobretot per dos punts habituals que serveixen per desesquerranitzar: la immigració (amb l’islam al fons) i el feminisme. No tractarem el tema de la immigració perquè és massa fàcil, m’he trobat amb votants dels Comuns a qui no els agraden els magribins. La qüestió del feminisme és més espinosa perquè encara gaudeix d’una gran legitimitat dins de la societat. Si bé és fàcil rebutjar el feminisme radical en privat, molts no ho fan en públic. No trobem cap reacció contra les lleis que afavoreixen les dones i castiguen durament els homes. I fins i tot el feminisme liberal o de primera onada només és atacat pels pocs catòlics tradicionalistes com nosaltres. No obstant això, estem començant a veure una reacció dels homes contra el feminisme en general per diversos motius.

Guerra contra els homes
Les feministes de qualsevol tendència demanen no confondre immigrants amb delinqüents, ni musulmans amb terroristes. No obstant això, des de fa uns tres anys, a Catalunya hi ha moltes violacions i aquestes dones simpàtiques no han dubtat en confondre homes i violadors. Gràcies a la nova opinió pública a internet, diferents persones han recompilat que les principals violacions recent a Manresa, Sabadell, Roselló, Mataró, Premia, Canet i diversos punts de Barcelona i resta de Catalunya ​​van ser degudes a persones estrangeres o d’origen estranger. En els fets, constatem cap reacció de les dones que van preferir seguir la narrativa de les associacions i polítiques feministes barrejant tots els homes amb violadors mentre les violacions continuen, augmenten… i els autors (foto, identitat, nacionalitat…) no apareixen mai a la premsa. A aquesta mala fe i covardia de les dones, s’afegeix el silenci del Govern així com les militants feministes que només actuen davant els ajuntaments cada vegada que hi ha una agressió, violació o homicidi contra una dona… sense aclarir qui són els criminals. Aquesta actitud habitual dels darrers anys va provocar una reacció gradual entre els homes cada vegada més furiosos que finalment va esclatar amb la violació d’Igualada de la qual no tenim ni idea i on les dones han tornat a acusar tots els homes. Com més es succeeixen aquestes violacions i agressions, més disminueix la legitimitat de les feministes als ulls dels homes. És evident que hi ha una omerta o acord tàcit entre govern, partits parlamentaris (excepte VOX), activistes feministes, periodistes i dones normals amb el mateix objectiu: atacar a tots els homes sense qüestionar mai el Sistema.

Interseccionalitat feminista, immigracionista i LGBTI
Altres coses que pertorben als homes és l’aliança d’aquestes dones i feministes amb el moviment LGBTI i la immigració, especialment els lobbies islàmics. Aquesta aliança contra natura és una clara amenaça contra la identitat catalana i cristiana, per tant homes i fins i tot dones comencen a reaccionar. Malauradament el lobby LGBTI encara és intocable a Catalunya quan diríem que és més perillós que el feminisme. És força evident que la confusió de gènere que porta l’aliança femenista-LGBTI té com a objectiu la destrucció de la família i del sexe biològic. El feminisme de gènere (aliança del feminisme amb la ideologia de gènere) serveix per desfeminitzar, masculinitzar i lesbianitzar les dones alhora que busca desvirilitzar, feminitzar i homosexualitzar els homes, i això des de la infància on avui les esquerres no amaguen les seves intencions de pervertir els nens. Mentre les feministes promouen la reeducació de la masculinitat, la baixa natalitat i l’avortament… volen acollir millons d’immigrants i defensen la virilitat sud-americana, subsahariana i magribina. Els pocs catalans desperts tot just comencen a veure l’amenaça de la ideologia de gènere, sobretot quan la virilitat serà necessària per als temps vinents. Però aquí ve el parany que cal evitar. Els homes hauran d’exercir els seus esforços sobretot contra el cap pensador que són aquells qui promouen el feminisme i el moviment LGBTI que els volen castrar. Els tentacles latino-afro-islàmics només són conseqüències.

Nova opinió pública
La nova opinió pública catalana és aquesta opinió nascuda a internet durant el procés independentista però que s’ha diversificat sobretot en la reinformació a part del processisme parla d’inseguretat, immigració, covid-19, de les manipulacions de TV3, i fins i tot de les manipulacions feministes. Aquesta nova opinió pública té diverses vessants, reaccionària, sovint laica, anti-Colau, de vegades identitària, però en general s’inclina cap a la dreta cosa que pertorba la vella opinió pública i els boomers que escolten RAC1, TV3 i mitjans del Sistema. Pel que fa a la joventut, pel que veiem a Instagram, com a minim és reaccionària, nacionalista i tira cap a la dreta identitària. Així, a l’ala dreta d’aquesta nova opinió pública està sorgint una contracultura identitària i conservadora que professa idees nacionalistes, patriòtiques, i cristians, on el feminisme està mal vist amb el pas del temps.

Identitat
Aquest és el nucli del problema català on la maçoneria liberal i socialcomunista ens impedeix ser nosaltres mateixos. Ens impedeix ser homes i dones, ser catalans (cos) i cristians (esperit). D’altra banda, cap problema canviar el gènere i voler acollir milers d’immigrants cada any. Tot i que vivim en una societat d’esquerres governada per la Maçoneria amb el seu lema “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”, molta gent no entén el significat de la Revolució, de l’esquerra i de la Il·lustració. Hi ha una tendència a reduïr l’esquerra al socialisme i al comunisme… quan la primera divisió esquerra-dreta a l’agost de 1789 comença amb els tradicionalistes a la dreta (Tradició) i els liberals a l’esquerra (Llibertat). Després continua amb l’igualtarisme marxista, social-comunista (Igualtat) i acaba amb el multiculturalisme i globalisme (Fraternitat). Per aconseguir aquesta societat secularitzada, les esquerrres han de trencar amb la tradició. Així que per destruir el catolicisme i l’Església promouen el protestantisme, el laïcisme, Vaticà II i importen l’islam. Per destruir la Família, introdueixen el feminisme, el moviment LGBTI, la revolució sexual, el divorci, l’avortament i altres “drets” de les dones… I per destruir la pàtria afavoreixen la immigració massiva, el capitalisme, el mercat global, l’americanització i la criollització.

En rebutjar la seva identitat natural i sobrenatural, els catalans han viscut durant dècades la Revolució aplicant “Llibertat, Igualtat, Fraternitat” o “Liberalisme, comunisme, mundialisme”. En aquesta societat seculatritzada, és ben lògic que les dones no vulguin ser dones, que els homes tinguin vergonya o por de ser virils i que milions d’immigrants visquin amb nosaltres. Malgrat tots els seus defectes, alguns homes tenen una qualitat que són racionals. En preguntar-se per què l’ús de la llengua catalana està en declivi, van comprovar que era degut a la immigració castellana i estrangera. Però no n’hi ha prou perquè si arriben els immigrants és perquè no hi ha prou catalans que estan en inferioritat numèrica. Si no hi ha prou catalans, vol dir que la natalitat està baixant. Si la natalitat baixa, vol dir que les dones no tenen fills. Si les dones no tenen fills és degut al feminisme que criminalitza ser femenina, ser mare i dedicar temps al marit i als fills per prioritzar el “jo” abans que el “nosaltres” i el bé comú. Malgrat tot els homes no són perfectes i no s’adonen que ells també són culpables perquè acceptant el feminisme, la majoria s’han feminitzat, ha baixat l’interès de les dones per la procreació i ha facilitat la immigració. Per tant, la revirilització és una bona cosa en si mateixa. És políticament incorrecte dir-ho, però els homes hauran de tornar a convertir-se en mascles primaris.

Contracultura conservadora
Tot i a les esferes superiors, els dirigents dels cercles patriòtics i nacionalistes eviten parlar de feminisme, entre les militants i simpatitzants, sobretot els joves, trobem poc aliats amb la causa feminista. Com la joventut europea, la catalana tendeix a dretanitzar-se. Quan un jove català està a l’atur o té una feina precària, viu amb els pares mentre veu immigrants de la seva edat treballant i/o amb ajudes, pis, dona i fills… i, a més aquest jove és insultat d’home privilegiat per l’esquerra i les feministes, és molt difícil que validi l’esquerra i el feminisme tret que sigui un noi desvirilitzat o un burgués blanc vivint amb blancs. Així doncs, aquest jove busca una alternativa fora del sistema i avui els antisistemes són la dreta, el cristianisme i la tradició. Tanmateix, el moviment contrarevolucionari i la contracultura conservadora encara no té referents a Catalunya però comença a ser present a les xarxes socials agafant coses dels anglosaxons entre altres. Fins i tot podem dir que hi ha un encreuament, convergència i porositat entre els àmbits identitàris, cristians, masculinistes, de dretes occidentals, alt-right americà, dissidència francesa o Voxeros espanyol que estan arribant a Catalunya. Perquè veient alguns memes nacionalistes catalans a Instagram amb continguts molt políticament incorrectes, queda clar que no pot venir dels homes sojas d’ERC ni de la CUP que miran Canal Malaia i escolten Txarango. Hi ha altres iniciatives concretes de moviments nacionalistes com els esports de combat que demostren que comencen a entendre. I una bona notícia, la monarquia i el cristianisme comencen a ser ben considerats en l’ala dreta dels nacionalistes, la qual cosa és molt encoratjador per al futur patriarcat cristià. Són molt més de Jaume I i altres personatges de l’edat mitjana que no pas de Companys o Macia.

La joventut no es deixarà trepitjar
Els joves, siguin catalanistes o espanyolistes no es deixaran manipular. Els nois joves són les primeres víctimes del feminisme, que és un atemptat contra la seva naturalesa masculina. Així, com més radical es fa la propaganda feminista, més els joves es tornen escèptics i rebels. Els adolescents i joves tenen la particularitat de desafiar el Sistema en curs en aquest període de la seva vida, i cal dir que el Sistema actual no és ni catòlic ni de dretes, sinó feminista i d’esquerres. Així doncs, els més rebels rebutgen la doctrina, sembla que hi ha un 20% de joves de 15 a 29 anys que neguen la violència sistèmica contra les dones, la qual cosa és encoratjador perquè, en el 80 restant quants són els que pensen el mateix però no s’atreveixen a dir-ho? Les feministes irracionals, com sempre, diuen que hi ha un 20% de masclistes a la joventut, però és evident que sempre hi ha hagut homes alfa que estarien al voltant del 20% en qualsevol societat.

Quan a tot això ho sumem la joventut nacionalista, present a les xarxes socials (twitter, instagram…), partits polítics i participants de la nova opinió pública, hi ha un gran dipòsit de possibles homes radicalment antifeministes. I fins i tot podem parlar dels joves estrangers, siguin integrats o no no és el problema. Parlar de feminisme i noves masculinitats a un jove ucraïnès, senegalès, marroquí o colombià normal i ben integrat a la societat serà molt complicat. Un jove llatí ben educat de cultura cristiana i fins i tot un musulmà normal preferirà les opinions de VOX a qualsevol degeneració feminista o LGBTI. Òbviament hi ha els joves de VOX que van uns passos per davant en la reacció viril, doncs es tracta posar-nos al dia o fins i tot avançar-los.

Així, constatem un dèbil però segur despertar dels homes catalans. Tant de bo això es materialitzi en els propers anys, sobretot a través de partits nacionalistes, la joventut dels quals va pel bon camí. Una conversió massiva cap al catolicisme d’un gran bombre d’homes virils o en procés de revirilització donaria al moviment un gran cop de qualitat, i també un procés d’arrelament a través de la història, del patriotisme i de la recuperació dels valors tradicionals. Perquè sense aquesta virilitat física i espiritual serà molt difícil lluitar o fins i tot resistir la dictadura globalista que s’està duent a terme.

Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d’ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants.

1a carta als Corintis 13, 11