Els qui parlen contra la família no saben què fan, perquè no saben què desfan.
Gilbert Keith Chesterton
Serà que els diners i la propaganda no ho poden solucionar tot i la realitat de vegades dóna tocs d’atenció. Alguns exemples són un clar desequilibri en contra dels homes davant la justícia i notícies qualsevol, un augment de violacions malgrat viure en un país feminista, així com un augment de l’arribada d’homes estrangers violents molt poc feministes. Altres factors són més socials i afecten les dones quan veuen l’impacte de l’engany feminista en la seva vida personal i professional; i cada vegada és difícil per elles trobar un home decent; a més de viure amb por per la inseguretat, la crisi econòmica i la perspectiva de viure sola molts anys. Qualsevol home sigui “aliade” o no, independentment de la seva classe social, professió, edat o creences, pot ser víctima de l’ostracisme social. Tenim denúncies falses i campanyes d’assetjament feministes que poden portar conseqüències greus com una reputació embrutada encara que un sigui innocent, patir un divorci, anar a la presó o perdre una feina. En aquest sentit, fins i tot homes d’esquerres han provat el feminisme en les seves carns.
Per tant, els polítics catalans i les associacions feministes redoblen de radicalitat, treuen més lleis i més propaganda als mitjans, més mesures a les escoles, més diners per la causa feminista mentre no para de baixar la natalitat. Cal inculcar el catecisme feminista i la ideologia de gènere en la ment dels nens. En qualsevol cas, molta propaganda a la fi es fa pesat. No es pot mantenir tanta pressió de forma artificial sobre la població. Si a sobre es basa en contradiccions, més gent s’adona que els prenen el pèl, sobretot els homes, adults i joves que són les primeres víctimes comencen a reaccionar.
Els resultats del feminisme no són gens positius, porta crispació fins i tot en l’ambit econòmic i professional però l’impacte més flagrant queda registrada en la natalitat i la família. El balanç del feminisme és responsable o afavoreix:
– destrucció de les parelles i de la família: alliberament sexual, divorcis, odi dels homes…
– pornocratització de la societat: moda, cançons, sèries, joguines sexuals, afirmacions de SlutWalk, demostracions en topless
– reducció de la natalitat: anticoncepció, avortament…. menys fills doncs menys catalans…
– alteració de l’antropologia humana amb la ideologia de gènere…
– aniquilació del català amb llenguatge inclusiu, sumat al fet de tenir menys fills doncs menys catalanoparlants…
– perversió dels menors, educació sexual als menors, tallers sexuals, masturbació…
– propaganda orwelliana contra els homes blancs, els nombrosos casos de violacions per part d’estrangers tapats pels mitjans és inquietant
– tall de la transmissió del patrimoni : qui heretarà dels bens catalans i d’aquesta terra?
-promoció del gran reemplaçacement de l’antropologia catalana: les femenistes estan a favor de la immigració i del multiculturalisme i en contra de la identitat catalana grecollatina i cristiana…
– rebuig de les festes cristianes: Pasqua, Nadal, Sant Jordi…
-la revolució en tots els sentits… socialisme, comunisme, wokisme…
– rebuig del cristianisme, de l’Església catòlica i particularment de la Verge Maria, figura diametralment oposada al feminisme (Per què el Dimoni persisteix atacant la dona, i especialment a la noia jove?)
en fi contra la nostra identitat natural i espiritual, contra la nostra història, els nostres avantpassats i les nostres tradicions.
Per si no fos prou, les feministes estan dividides entre elles. Estan a favor o en contra del vel islàmic, la islamització, la immigració, les persones transgènere, la prostitució, la pornografia… encara que en general, les feministes estan en contra de la masculinitat i del Regne Social de Nostre Senyor Jesús -Crist.
Primers indicis d’una reacció viril contra el feminisme
Sense famílies no hi ha pàtria: la dificil missió dels homes
Els homes comencen a despertar però encara estan en fase de constatacions i de primeres contestacions a les xarxes socials però encara no hi ha reaccions polítiques antifeministes a Catalunya. Tant sols tenim VOX i alguns diputats espanyolistes que denuncien el sistema feminista de forma superficial. Fins i tot aqui, la reacció és insufficient i hem de pensar en com actuar. Les primeres preguntes que els homes occidentals es fan en temps de crisi són sobre la econòmia i la immigració. El Govern, la classe política i els mitjans ens venen de manera positiva la immigració però poc a poc molts homes ho veuen com negativa en el seu dia a dia. Entre els primers temes que s’utilitzen per despertar els occidentals trobem la inseguretat, la immigració, la natalitat i la gran substitució demogràfica… però el feminisme és un aliat clau de l’islam, la immigració i la baixa natalitat a més de feminitzar els homes blancs per fer-los febles contra els homes estrangers.
Això és el que va entendre alguna part de la dreta conservadora occidental i certs sectors identitaris d’extrema dreta a principis dels anys 2010. Així doncs, en l’acció de reconquesta, no n’hi ha prou de ser anti-immigració i anti-islam si per exemple una persona no està contra l’avortament. Abans de mirar la palla en l’ulls dels estrangers cal començar per posar ordre a casa, començant amb les dones que estan en contra de la civilització i homes occidentals. Els homes tenen la difícil missió de convertir les dones a la tradició i al bàndol patriota. Abans de canviar el mon, la societat i les dones, els homes han de fer autocritica, però com ho poden fer? Primer hande mirar on han fallat és a dir que han deixat de ser homes. Doncs la via més senzilla serà que els homes tornin a ser masculins amb l’ajuda dels valors tradicionals, entre d’altres, els valors cristians.
Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s’asseu en companyia dels descreguts; estima de cor la Llei del Senyor, la repassa de nit i de dia. Serà com un arbre que arrela vora l’aigua: dóna fruit quan n’és el temps i mai no es marceix el seu fullatge; duu a bon terme tot el que emprèn. No serà aquesta la sort dels injustos; seran com la palla escampada pel vent. En el judici no sabran què respondre; callaran els pecadors en l’aplec dels justos. El Senyor coneix els camins dels justos, però els dels injustos acaben malament.
Salms 1, 1-6
El Patriarcat 