Per això en els nostres dies es dóna el cas, ben estrany per cert, d’educadors i filòsofs que s’afanyen per descobrir un codi moral universal d’educació, com si no existís ni el decàleg, ni la llei evangèlica i ni tan sols la llei natural, esculpida per Déu al cor de l’home, promulgada per la recta raó i codificada pel mateix Déu amb una revelació positiva al decàleg.
Pius XI, Divini Illius Magistri
Recentment, un dels partits minoritaris més forts del nacionalisme català, el Front Nacional de Catalunya (FNC) va organitzar una convenció per preparar les properes eleccions municipals. Tot i que tenim molt pocs detalls del contingut, per unes línies generals dels discursos dels principals dirigents i militants podem endevinar que trobem una línia política que discrepa de la nomenclatura catalana progressista i d’esquerres. Tot i que el FNC no es defineix com un partit de dretes, la seva línia tendeix del centre cap a la dreta i podem llegir en tuits dels seus mebres les següents paraules: “nacionalisme”, “patriotisme”, “disciplina”, “llibertat”, “germanor”, “ordre”, “seguretat”, “modernitat i tradició”, “crisi sanitària”… Canvia respecte al consens progre de la CUP, ERC o Junts que només parlen de llibertat i estan d’acord en les línies generals fins i tot amb PSC i Comuns. Doncs a part de restringir les llibertats i pujar els impostos, la classe política catalana només parla de drets de les dones, dels immigrants, dels homosexuals, dels animals, dels arbres, del clima… però res del bé comú i de la pàtria. Amb el FNC, trobem una disssidència, un petit trencament que fa esperar un tímid retorn de la divisió esquerra-dreta. Però la convenció va posar de relleu un tema que en aquest bloc ja hem advertit: “on són les dones?”
On són les dones nacionalistes, respectuoses amb els valors, les tradicions i amb ganes de treballar pel bé comú? O simplement: on són les dones? Aquesta és la pregunta que vam veure a twitter, no només per part de trolls d’ERC i d’esquerranosos… sinó també dels nacionalistes. Sobretot quan veiem les fotos gairebé no hi han dones, i sobretot cap noies, particularment entre els joves de Ferms. El FNC reflecteix, doncs, la imatge d’un partit polític molt masculí i molt viril, cosa que pot semblar dolent però no tant. Pot ser molt positiu a llarg termini si aquests homes i nois es mantenen “ferms”, ho explicarem més tard. Però això no és una sorpresa per al nostre bloc. No perdrem el temps explicant que tant l’esquerra com el feminisme impulsen l’individualisme, ja sigui el liberalisme centrista o les esquerres socialites comunistes que reivindiquen drets pels quatre costats, atomitzant la societat a través de lluita de classes, de sexes, de gènere, de races o de cultures promovent també la igualtat i la indiferenciació per amagar la realitat.
Convidem a llegir alguns dels nostres articles sobre l’esquerra, la masculinitat i el feminisme per entendre com té sentit aquesta absència de dones treballant pel bé comú.
L’esquerra és una malaltia mental – Introducció
La urgència de reaccionar contra l’esquerra i el seu sistema
Comprendre l’esquerra i com combatre-la
Què és el feminisme?
El feminisme, un virus que ataca el sistema immunitari català
A Catalunya vivim en un matriarcat i això ens porta cap a l’abisme
Primers indicis d’una reacció viril contra el feminisme
Sense famílies no hi ha pàtria: la dificil missió dels homes (aqui donem ja pistes sobre com han d’actuar els homes nacionalistes, d’ordre i de valors)
La urgència de revirilitzar
Com totes les ideologies d’esquerres, el feminisme també és una religió. Per a una dona catalana, el feminisme és un dogma de fe, mentre que totes les dones catalanes durant gairebé 1000 anys conviuen amb la doctrina catòlica. Les dones catalanes d’avui tenen el feminisme a la sang i a l’esperit. Així doncs, les dones formen part o voten a favor de partits que professen la religió i la fe feminista. La resposta és, doncs, molt senzilla, les dones són per naturalesa seguidores, seguidores de la moda, de la ideologia dominant, i fins i tot avui del mascle dominant. És així, la llei natural i confirmada per la llei divina, com per exemple en Gènesi (Gn 2, 21-24 i Gn 3, 16) i les epístoles de sant Pau. No és que la dona sigui inferior a l’home, insistim que és diferent. La dona sobretot és una ajuda de l’home, no una enemiga ni una rival, perquè tots dos han de cooperar pel bé comú, inclosa la procreació, la família. i la transmissió de la vida. Si l’home és el capità del vaixell, la dona és el tinent, no una esclava, ni una segona capitana que vulgui agafar el timó. Malauradament, el feminisme, criatura de la Revolució i de la Il·lustració, ha capgirat aquest ordre natural i avui en veiem el dany, començant per la natalitat i els divorcis.
Aquí atacem sobretot el feminisme més que l’islam, el globalisme, o fins i tot el sionisme perquè aquesta ideologia ens impedeix ser fidels a la nostra naturalesa, però també és una barrera per a l’ordre sobrenatural i tenir eines contra enemics més potents. No sorpèn, doncs, que els enemics de la llei natural i de l’Església ho facin tot per promoure el feminisme, començant pels partits d’esquerres, els successius governs catalans i l’estat espanyol. Avui el mascle alfa dominant és l’estat feminista i la justícia, de manera que les dones modernes anti-tradició només segueixen. Les feministes no som rebels ni antisistemes, són auxiliars i seguidores del moviment dominant.
Però aquí trobem precisament la solució i aquesta vindrà dels homes, d’aquí la nostra voluntat de promoure el patriarcat i la masculinitat. Si els homes tornen a ser homes, ja sigui per la llei natural (jusnaturalisme) i sobretot per llei divina amb la santa religió catòlica i es mantenen ferms en la seva posició, segur que guanyaran posicions en la societat i en la política. Hem d’entendre, i alguns ja ho noten, que la nostra societat s’enfonsa i corre cap a la seva pèrdua si mantenim aquest rumb de les ideologies d’esquerres, posmodernes, liberal-llibertaries, “woke”… i cal entendre que l’esquerra és la Revolució així tindrem coses encara pitjor que el wokisme i altres degeneracions. Així doncs, els homes patriotes han de ser prou sòlids per ser els últims en quedar de peus quan Catalunya quedarà enfonsada. Llavors, si els homes es mantenen virils, masculins, forts, disciplinats, sans i fins i tot sants, davant les dificultats presents i futures, segur que hi vindran moltes dones.
Finalment, hem d’entendre que la dona tampoc sigui un ésser inútil, com pensen alguns masculinistes, recordem que és different i té un paper different. Quan la societat va ser cristiana, ja fos a Catalunya, Espanya o França, les dones eren les guardianes de la fe, de les tradicions i els valors. Encara avui entre la gent gran hi ha més dones a missa. El problema, tornem a insistir, és el pecat d’orgull de la dona produït pel feminisme que l’allunya de la seva vocació natural. Depèn dels homes trobar la manera de tornar-les al seu estat natural, però com podem veure, ells també hauran de fer aquesta feina. La trampa per als nacionalistes seria rebaixar la seva visió patriòtica i tradicional de la societat per complaure les feministes a curt termini i perdre l’oportunitat de salvar Catalunya a llarg termini.
A les dones d’edat, digues-los que es comportin com escau a persones venerables: que no siguin murmuradores ni donades a beure massa vi; que ensenyin a fer el bé i sàpiguen encaminar les més joves a estimar el marit i els fills, a ser assenyades, castes, diligents en la feina de casa, bones, submises al seu marit. Així la paraula de Déu no rebrà cap injúria de ningú.
Titus 2, 3-5
El Patriarcat 